A mesura que la violència continua escalant a la regió, Líban torna a trobar-se profundament afectat. Les tensions reactivades i els enfrontaments armats estan obligant les famílies a fugir, afectant les comunitats i posant a les persones més vulnerables en un risc encara major. En moments com aquests, el cost del conflicte el paga la població —nens i nenes, pares, mares i persones grans— les vides de les quals es veuen sobtadament trastocades.

En aquest context, la crida a la pau no és abstracte. És urgent.

Com ha afirmat el Papa Lleó XIV, la pau requereix valentia, diàleg i un compromís ferm amb la reconciliació. No és simplement l’absència de violència, sinó l’elecció activa de buscar la justícia i protegir la dignitat humana. Les solucions duradores als conflictes només poden construir-se sobre el diàleg i l’enteniment mutu. Sense pau, els cicles de desplaçament i sofriment continuaran agreujant-se.

Des d’Entreculturas i Alboan, com a part de la Xarxa Xavier i al costat de Servei Jesuïta a Refugiats (JRS), som presents a Líban, acompanyant a les comunitats directament afectades per aquesta inestabilitat. Perquè som allí, ja hem començat a respondre a l’emergència actual. JRS Líban ha obert les portes dels nostres centres per a acollir a les persones desplaçades per la violència, proporcionant espais segurs, assistència bàsica i suport continu a les famílies que ho necessiten. Al costat de JRS estem també monitorant la situació per a acompanyar també a persones afectades a la regió.

El nostre compromís és clar: estar al costat dels qui es veuen obligats a fugir i garantir que ningú faci front a aquesta crisi en solitud.

La pau continua sent l’únic camí viable. Fins que es garanteixi, continuarem acompanyant als qui sofreixen la seva absència.